dilluns, 2 de juliol de 2007

BALLS DE SALÓ:



" Ballo perquè enforteixo la salut, menjo més de gust, dormo més bé, m'exercito i dono al cos unes boniques proporcions".

Ho va dir fa més de 2.000 anys, el filòsof grec Sòcrates.

























ELS BALLS DE SALÓ.
" Es balla des de temps immemorials. En danses rituals, festives o religioses amb música o sense, l'ésser humà ha ballat al llarg de tota la història".

1 . PER QUÈ UN CRÈDIT VARIABLE DE BALLS DE SALÓ? JUSTIFICACIÓ.
1. En primer lloc, perquè és un contingut present al currículum de Secundària (4r d'ESO). Els balls de saló és un crèdit que per les característiques específiques resulta difícil d'impartir en el comú, és més adequat d'impartir com a crèdit variable.
2. Els balls de saló és una activitat interdisciplinària, es treballen continguts de diverses assignatures: Educació Física, Música, anglès i fins i tot història i geografia.
3. Es poden donar diverses respostes, però és molt clar que el ball té unes grans possibilitats educatives pels alumnes. Actua sobre la totalitat de la persona.
4. El ball té aspectes educatius perquè actua sobre la totalitat de la persona. A nivell físic, es evident que al ballar cal moure's amb un ritme més o menys ràpid, i s'han de fer tot un seguit de moviments en parella o de forma individual. Per tant es desenvolupen les qualitats físiques: força, velocitat, resistència, flexibilitat, ritme, agilitat, coordinació, equilibri, habilitat, potència, etc.
A nivell psíquic i cognoscitiu, del ball cal conèixer la història i origen del ball, el ritme, compositors, i músiques més populars. A més, cal memoritzar i interioritzar les figures o passos de ball a realitzar.
A nivell afectiu, amb el ball es poden treballar valors com la sensibilitat, estimació per la música, la coeducació, les relacions noi-noia amb una activitat física de contacte físic.
5. El ball de salo és una activitat física que és de molta actualitat. (Moda). Els alumnes poden adquirir uns coneixements de fàcil aplicació a la vida quotidiana. Els alumnes poden aprendre a diverir-se a través del ball. Sovint es comenta, que els joves no saben divertir-se durant el temps de lleure, doncs a través del ball és una bona forma de poder-ho aconseguir.
6. Els balls de saló és una activitat física més, un esport, amb molt de moviment.




















2 . QUE SÓN ELS BALLS DE SALÓ?
Els balls de saló són els balls de parella, que tenen una seqüència coreogràfica determinada al ritme d'un tipus de música. El ball de saló es balla en una sala o saló, o també en espais oberts (envelats), amb motiu d'una festa, esdeveniment social i competició.
El concepte de ball de saló sorgeix durant la primera meitat del segle XX.

3 . VESSANTS DELS BALLS DE SALÓ.
Popular, competició.

4 CONCEPTE DE BALL.
El ball és un enllaç de moviments apresos, al compàs d'una música, que acaben formant una coreografia de la modalitat que es balla.
Seguit de passos, salts, gests o posicions, ordenats d'acord amb un ritme de canço, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió

5. CONCEPTE DE DANSA I BALL. DIFERÈNCIES.
MÚSICA.: És l'art d'expressar emocions, sensacions i sentiments per mitja de sons combinats.
DANSA: La dansa és l'expressió d'emocions, sensacions i sentiments per mitja del moviment.
El ball és l'art d'expressar emocions amb l'ajuda dels moviments rítmics del cos.
Podem deduir que ballar és un acte creatiu, una forma d'expressió i de comunicació. La dansa esta subjecta al ritme.
Segons Txema Vela i Jaume Casamort dansa i ball són dos conceptes diferents. A principis del segle XIX es definien així:
Dansa: acció realitzada al compàs d'una melodia o ritme subjecte a unes regles fixes que el dansaire ha de complir.
Ball: Forma d'expressió més espontània i menys comprimida per uns patrons.
Per tant, la dansa està subordinada a formes coreogràfiques rígides, realitzades per un nombre tancat de dansaires. És fix i es manté en el temps amb petites o nuls alteracions, es pot donar el cas que diverses melodies hagin acompanyat una dansa al llarg del temps, mentre que els passos i les mudances s'hagin mantingut inalterables.
El ball, pel contrari, és una forma lliure d'exterioritzar els sentiments, habitualment d'alegria i de desig de diversió. El nombre i la composició dels integrants del ball, no segueix cap ordre, està obert a homes i dones, joves i vells. És molt més influenciable a les tendències de la moda i canvia amb freqüència, igual que les melodies. L'entrada al ball i les formes d'execució són més lliures, però això no significa que siguin anàrquiques, ni alienes a les evolucions dels altres
balladors.













6. HISTÒRIA DE LA DANSA I EL BALL.
A l'antiguitat, la dansa i el ball sorgeix com una necessitat d'expressió de l'home, lligada a vegades a ritus màgics o com un mitja per relacionar-se amb les persones del seu entorn. El primer llenguatge va ser el gestual, a través del moviment expressiu, per comunicar-se amb els altres. Ben aviat, però s'hi va incorporar el ritme i, posteriorment, la música.
A les primeres civilitzacions la dansa tenia un caràcter religiós, màgic i festiu. Historiadors i antropòlegs han discutit molt sobre qui va aparèixer primer, la música o la dansa. Probablement van sorgir a la vegada, el que és gairebé segur, és que l'home quan posa l'esquena recta, és a dir quan passa a homo erectus, comença a realitzar les habilitats motrius bàsiques, com són caminar, córrer, saltar, llançar i també com s'ha pogut comprovar en diversos dibuixos a les coves, l'home primitiu també balla o dansa en grup. Per tant, hi ha el convenciment, que l'home sempre ha ballat o dansat. (Coves d'Altimira, Cogul).
Ja sigui amb objectius bèl·lics, per enardir-se (encoratjar-se), per la caça, i sobretot per la seducció, el ball ha estat i és, fonamentalment, un forma de comunicació mitjançant el llenguatge corporal. Al començament, la dansa tenia un caràcter imitatiu: "l'home copiava els moviments de l'aigua, de les plantes agitades pel vent o dels animals, així com els moviments que feia al treballar o al realitzar altres activitats quotidianes. Més tard, comença a tenir un caràcter màgic-religiòs i ritual: es ballava per aconseguir una bona caça, perquè plogués, per invocar els Déus, per honrar els guerrers, per iniciar als joves en la caça o en el matrimoni....

A/ Els pobles primitius dansaven per demanar pluja, protegir-se dels esperits, garantir la caça o per agrair o pregar als déus. Les primeres formes de dansa són simples, amb moviments senzills i repetitius (com ara salts o girs), que permeten establir una relació estreta amb la naturalesa i els misteris de la vida.
Els primitius se sentiren ben aviat atrets pel ball i el practicaren, amb un sentit màgic o religiós, al so d'algun instrument melòdic o de percussió. Primer es dansava en grup.

B/ Al món clàssic. En aquest època té gran importància la representació en escena. A l'antic Egipte, al Grècia clàssica i a l'Imperi romà la dansa era una forma d'adorar els déus.
La cultura grega buscava la formació equilibrada i integral de la persona en els aspectes físic, moral i espiritual. En la seva educació eren presents l'exercici físic, la poesia, la dansa i el cant i, per purificar l'esperit, s'havia d'aconseguir la perfecció, que es basava en la bellesa del cos.
Els egipcis i els hebreus feien danses rituals.
Pels grecs, el ball juntament amb la música i la poesia, tingué vida a les representacions teatrals.
Els romans i els bizantins tingueren un èxit especial els balls d'espectacle, figuratius o realistes i eròtics.
C/ L'edat mitjana.
A l'edat mitjana s'inicia en el món occidental un llarg període històric de negació del cos. Aquest concepció religiosa judeocristiana va impregnar tota la societat. Es ballaven danses cortesanes i s'escenificaven petites històries, cançons o danses exòtiques, mentre el poble conservava els seus propis balls populars. L'Edat mitja, època de trobadors, es practica molt el ball, era practicat en ambients populars religiosos i en ambients aristocràtics.
D/ Renaixement.
Aquesta època, sobretot a Itàlia i França, va suposar el renaixement de la dansa com a forma de relació social i refinament. A poc a poc sorgeixen formes de pensament inspirades en el món clàssic i es pren gust per les arts i la dansa, fins a la seva culminació durant el regnat de Lluís XIV (1643-1715), (El rei Sol) considerat l'inici del ballet clàssic. Aquest rei impulsà i protegí el ballet. Al renaixement, en la societat d'aquella època, el fet de no saber ballar bé era un gran demèrit. A partir del segle XVI sorgeix el ballet i els balls de societat (com el vals) i els balls populars. Després es va començar a ballar en parella però separats. Per exemple, la jota.
A continuació es començà a ballar en parella, s'anomena ball agafat. El primer ball de saló agafat és el vals.

E/ Al món contemporani. Des del segle XIX, però sobretot al XX, la dansa ha rebut la influència dels nous corrents de pensament, que l'han fet evolucionar en multitud de tendències (dansa contemporània, dansa jazz, etc.).
Primer es balla de forma lúdica i per divertir-se. Últimament, els balls de saló s'està convertint en un esport de competició.


7. RESUM Evolució històrica:
Primer es dansava en grup, però separats. Gràfics de les pintures rupestres
Després es va començar a ballar en parella però separats. Per exemple, la jota.
A continuació es començà a ballar en parella agafats. El primer ball agafat va ser el vals.
El ball de saló és una expressió del segle XX. Mes endavant es comença a ballar agafat o molt agafat.
Primer es balla de forma lúdica i per divertir-se. Últimament, els balls de saló s'estan convertint en un esport de competició.
Actualment es torna a ballar força separat.

8. Origen i evolució de la dansa.
Al món occidental l'evolució de la dansa va lligada a l'evolució de les classes socials. D'una banda, les classes socials o el poble han mantingut les seves pròpies danses gairebé sense canvis fins els nostres dies. De l'altra, les classes altes, (representades per la cort, l'aristocràcia o la burgesia, segons el moment històric) van fer evolucionar la dansa cap a diferents modalitats de saló. Des de la revolució industrial (al final del segle XIX, però sobretot al XX), la pràctica de balls populars, balls de saló, ballet o qualsevol modalitat de dansa deixa de ser patrimoni d'una classe social determinada.


Danses primitives
Poble
Danses populars
Classes populars
Dansa Jazz
Balls populars
(Sardana). Danses populars.
Balls de saló.

Cort
Danses cortesanes
Alta societat
Bàllet clàssic.
Dansa moderna.











9. HISTÒRIA DEL BALL DE SALÓ.
El concepte ball de saló es pot dir que apareix durant la primera meitat del segle XX.
Al segle XIX, el vals és el ball que destaca més.
A començament de segle XX es balla la masurca, polca, scottisch i algunes danses colonials, com per exemple l'americana i el pericon.
A Espanya a començament de segle es comença a ballar el pasdoble i el xotis. També, a començament de segle, arriba a París procedent de Buenos Aires, el tango.
Més endavant es comença a ballar el fox, amb les seves variants, fox-trot, slow-fox, quick-step.
Als anys 20 es comença a ballar el boig xarleston i als anys 30 el swing. Altres balls d'origen negre, es desenvolupen, el lent blues i el ràpit boogie woogie.
El cinema ajuda a popularitzar el claquè a les pel·licules de Fred Astaire i Ginge Rogers.
En aquest temps, la rumba ja havia estat acceptada a totes les sales de ball d'Europa i havia perdut part del primitivisme eròtic que tenia i pel qual va ser tan perseguida.
El centre d'atenció que fins aleshores era el moviment ràpit dels peus del claqué, passa a ser el moviment dels malucs.
A continuació es posa de moda, el bolero, la samba i el txa-txa-txa. També, però menys, la guaracha, el porro, el merengue, la cumbia, el baiao, el calypso, la conga, el beguine i el jive.
Als anys setanta apareixen: la pachanga, el surf, la raspa. la savannah i la yenka.
Un altre factor que contribueix a l'èxit del ball llatinoamerica és que l'espai per ballar es comença a reduir. Els grans salons vienesos i les àmplies sales de festa dels anys vint, ara són més petites. Les parelles ballen molt juntes, amb molt contacte i en conseqüència les contínues voltes del vals i algunes figures del tango són molt difícil de realitzar.
Als anys 50 apareix el Rock and Roll. L'antecedent és el boogie-woogie.
L'orquesta de ball es substitueix per la radio o el disc jockey. La gent pot començar a comprar música "enlatada" i emportar-se-la cap a casa.
Apareix el twist, es balla sense contacte físic i els moviments es tornen heterodoxos, i sense passos preestablerts.
A Espanya, sempre amb retràs, comença a sorgir el fenòmen dels guateques.
Els joves de finals del setanta, els hippies, no els agrada gaire ni les dicoteques ni el ball en parella. Pel ball de saló és una època bastant pobra.
Als anys setanta, la gent descubreix que les discoteques són un bon lloc per fer exercici, descarregar tensions, lligar i passar la nit del dissabte. És l'època d'esplendor del ball disco.
Els anys vuitanta ens ha portat el break dance, el robotic tecno, l'acid, la lambada i el rap.
Els anys noranta ens ha porta la música màquina i en contraposició el resorgiment del ball de saló.













10. PER QUÈ SERVEIX, QUINA FUNCIÓ TÉ, I PER QUÈ BALLAR?
.- Per divertir-se. Passar-ho bé.
.- Per alliberar energia.
.- Per fer exercici físic.
.- Per conèixer gent.
.- Per establir noves relacions.


11. BENEFICIS I ASPECTES POSITIUS DELS BALLS DE SALÓ.
a) A través del ball podem descobrir el nostre cos, les possibilitats i capacitats de moviment i gaudir d'aquest descobriment.
b) A través del ball podem relacionar-nos i comunicar-nos amb els demés de forma lúdica i divertida.
c) El ball afavoreix la imaginació, la creativitat, l'espontaneïtat a través de l’estímul de la música. El ball ajuda expressar emocions i sentiments.
d) El ball és un mitjà més per assolir hàbits saludables com: caminar rectes, aconseguir un to muscular adequat, respirar correctament, coordinació dels moviments.
e) El ball és una activitat que pot fer tothom, no són necessaris grans capacitats físiques i es pot practicar a totes les edats.
f) Per ballar no cal disposar de gaires mitjans, solament un espai, una música i opcionalment una parella.
g) A través dels balls de saló es poden relaxar les tensions i l’estrès, és un mitjà per conservar-se, física i psicològicament en forma. El ball genera alegria, vitalitat i ganes de viure.
h) és la forma millor i més fàcil de conèixer a un membre del sexe oposat.
i) és la forma més barata i satisfactòria de passar el temps de lleure.

12. BENEFICIS PEL COS.
.- El ball és una forma d'exercici suau però molt complert.
.- Els balls de saló és un excel·lent exercici aeròbic.
.- A través del ball podem descobrir el nostre cos, les possibilitats i capacitats de moviment i gaudir d'aquest descobriment.
.- Ajuda a tenir bon aspecte, independentment de l'edat. Ajuda a mantenir-se jove i al dia.
.- Ajuda a disfrutar de la vida.
.- A través del ball podem relacionar-nos i comunicar-nos amb els altres de forma lúdica i divertida.
.- Millora la coordinació de la ment i els músculs.
.- Millora el sentit del ritme.
.- Els balls de saló ajuda a percebre els ritmes, a diferenciar-los i a conèixer els diferents tipus de música.
.- El ball afavoreix la imaginació, la creativitat, l'espontaneïtat a través de l'estímul de la música. El ball ajuda expressar emocions i sentiments.
.- El ball és un mitjà més per assolir hàbits saludables com: caminar rectes, aconseguir un tó muscular adequat, respirar correctament, coordinació dels moviments.
.- Esport simètric. Treball de cames i braços.
.- Treball de la lateralitat.

13. INCONVENIENTS PEL COS.
.- Moviments bruscos i molt intensos poden provocar lesions articulars del turmell i genoll.

14. ASPECTES POSITIUS DELS BALLS DE SALÓ.
.- El ball és present en totes les festes i és una mostra d'alegria popular.
.- Ballar és una activitat voluntària. Amb el ball, el moviment i la música, manifesten, comuniquem i compartim sentiments. Observa que les criatures petites quan encara no caminen, en sentir música comencen a moure's amb una alegria espontània.
.- El ball és una activitat que pot fer tothom, no són necessaris grans capacitats físiques i es pot practicar a totes les edats. És una activitat motivant.
.- El ball és un fet social que agrupa les persones ja sigui en festes públiques (festes majors, revetlles) o privades.
.- Es pot practicar en molts llocs, fins i tot a casa.
.- Es fan molts cursos per aprendre a ballar. L'aprenentatge és senzill, progressiu i es pot adaptar a cada persona.
.- El preu és bastant assequible. Provablement és la forma més barata, satisfactòria i sana de passar el temps de lleure.
.- Els balls de saló és una oportunitat per establir relacions afectives.
.- Hi ha una gran varietat de balls de saló.
.- Per ballar no cal disposar de gaires mitjans, solament un espai, una música i opcionalment una parella.
.- Pot ajudar a superar la vergonya i a deshinbir-se.
.- Fomenta la seguretat i la confiança en un mateix.
.- A través dels balls de saló es poden relaxar les tensions i l’estrès, és un mitja per conservar-se, física i psicològicament en forma. El ball genera alegria, vitalitat i ganes de viure.
Els balls de saló és una forma d'alliberar tensions, de divertir-se, de relaxar-se; en una paraula, de passar-s'ho bé.
.- El balls de saló permeten realitzar una activitat de forma conjunta l'home i la dona. Ballant en parella es pot passar bé compartint amb la parella una activitat lúdica, fins i tot esportiva, diferent.
.- Els balls de saló es poden practicar d'una forma lúdica i competitiva.
.- Els balls de saló fomenta l'educació, la correcció en les formes i saber-se comportar davant d'altres persones.

15. ASPECTES NEGATIUS DELS BALLS DE SALÓ.
.- Els balls de saló, agraden més a les noies que als nois.
.- El ball de saló és cosa de dos.
.- L’aprenentatge pot resultar molt mecànic.














16. CLASSIFICACIÓ DELS BALLS DE SALÓ:

A/ BALLS ESTÀNDARD.
1.- Vals anglès.
2.- Vals vienès.
3.- Tango.
4.- Fox-trot: Slow fox i Quickstep.

B/ BALLS HISPANOAMERICANS O LLATINS.
1.- Txa-txa-txa.
2.- Samba.
3.- Bolero.
4.- Rumba lenta.
5.- Rumba ràpida (rumba cubana).
6.- Salsa.
7.- Pasdoble.
8.- Jive.
9.- Merengue.
10.- Mambó.
11.- Lambada.
12.- Guaracha.
13.- Milonga.
14.- Cúmbia.
15.- Calypso.
16.- Rumba beguine.
17.- Bayanato. Carlos Vives.

C/ BALLS ANGLOSAXONS.
1.- Swing.
2.- Rock and Roll.
3.- Boogie Woogie.
4.- Beb bop.
5.- Twist.
6.- Xarleston.
7.- Claque.
8.- Country.

D/ BALLS FOLKLÒRICS.
1.- La sardana.
2.- Sevillanes.
3.- La jota.
4.- Sirtaki.
5.- Dansa del ventre.
6.- Ball de bastons.
7.- Aurresku. País Basc.
8.- Cachachof. Rúsia.

E/ BALLS ANTICS.
1.- Polca.
2.- Minue.
3.- Masurca.
4.- Xotis saltat.
5.- Pericon.
6.- Americana.
7.- Can-can.
8.- Rigodom.

F/ ALTRES O MODERNS.
1.- Màquina.
2.- Reggae.
3.- Rap & Funcky.
4.- Break-dance.
5.- Tecno.
6.- Ska.
7.- Disco dance.
8.- Afro.
9.- Hip-hop.
10.- Grunge.
11.- House.
12.- Heavi.

G/ BALLS D'ANIMACIÓ.
1.- La conga.
2.- La raspa.
3.- El tiro-liro.
4.- El bougui.
5.- La yenka.
6.- La macarena.
7.- Los pajaritos.
8.- Paquito chocolatero.
9.- Ball de la botella.
10.- Meneíto.
11.- Dugudana.
12.- Asereje.

BALLET CLÀSSIC:
.- ANGEL CORELLA.
.- NUREYEV.
.- BARYSHNIKOV

GRANS BALLADORS:
.- FRED ASTAIRE.
.- Ginger Rogers.
.- GENE KELLY.

DANSA MODERNA I CONTEMPORANIA:
.- JULIO BOCA.

BALLADORS I COREOGRAFS ESPANYOLS:
.- VICTOR ULLATE.
.- NACHO DUATO.
.- Joaquin Cortes.
.- ANTONIO CANALES.
.- JUAN DE JUAN.
.- RAFAEL AMARGO.

.- ANGEL CORELLA. Ballet clàssic.

BALLADORS I COREOGRAFS CATALANS:
.- CESC JELABERT.
.- RAMON OLLER.
.- ÀNGELS GONYALONS. Cantant i ballarina de teatre musical, ha representat, "La botiga dels horrors", "Mar i Cel", "Estant tocant la nostra cançó", "Memory", "Nou Memory", "Tots dos i Germans de sang", "Blues en la nit" i "Àngels".
Entrevista a Ángel Corella. “Quadern del diumenge” Ballarí. “ Sóc com Romeo, poso molta passió en tot i no espero mai a demà”.

Entrevista a Ángel Corella a “El dominical”.Quixot de la dansa


MUSICALS DE BALL:
WEST SIDE STORY.
SWEENY TODD.
CATS.
LOS MISERABLES.
NOTREDAM DE PARIS.

PEL·LÍCULES DE BALL.
.- BAILA CONMIGO.
.- TANGO.
.- DIRTY DANCING.
.- TXA-TXA-TXA.
.- REBELS DEL SWING.
.- FEBRE DISSABTE NIT.
.- GREEASE.
.- LAMBADA.
.- MI CHICA.
.- SALSA.
.- ESTUDIO 54.
.- GRAN BOLA DE FOC.
.- BAILAMOS.
.- BILLY ELLIOT. Podria ser la història d ela vida d’Àngel Corella.
.- AL RITMO DEL EXITO. L’Havia de fer Àngel Corella.

.- CANTATS O GRUPS IMPORTANTS DE MÚSICA:
.- EL CHAVAL DE LA PECA.
.- BACKSTREET BOYS.
.- METALLICA. Rock dur.
.- AEROSMITH. Los cinco "stones" norteamericanos: los guitarristas Brad Whitford i Joe Perry, el cantant Steven Tyler, el bateria Joey Kramer i el bajista Tom Hamilton. "Somos chicos malos y moriremos siéndolo". La frase resume la historia de Aerosmith, una banda con 29 años de trayectoria marcados por la máxima "sexo,, drogas y rock'n'roll".
.- CARLOS SANTANA.
.- MIGUEL RIOS.
.- COMPAY SEGUNDO. SON CUBÀ.
.- SUPERTRAMP.
.- RICKY MARTIN.
.- LENNY KRAVITZ.

Espectacle de música i ball, 1999:
.- "Lord of the dance", o "El senyor de la dansa". El zapateado celta del senyor Flatley. Flatley és un geni de la dansa celta, diuen els balladors.
Comentari: Lord of the dance és un espectacle de música i ball celta que ara arriba a Barcelona.

Comentar breument el paràgraf: " El plaer de ballar, el plaer de l'activitat. La dansa col·lectiva allibera el grup de les tensions, és cooperativa, reforça la cohesió, responsabilitza l'individu en una realització comuna, fa accedir a cada individu a una major disponibilitat motriu; sempre salvaguarda el que és essencial: l'alegria de ballar". B. Alfredo Larraz Urgeles.
EXERCICI.

Comentar breument el paràgraf: " El plaer de ballar, el plaer de l'activitat. La dansa col·lectiva allibera el grup de les tensions, és cooperativa, reforça la cohesió, responsabilitza l'individu en una realització comuna, fa accedir a cada individu a una major disponibilitat motriu; sempre salvaguarda el que és essencial: l'alegria de ballar". B. Alfredo Larraz Urgeles.

Excursió Sebes